Setembre, les emocions…

14317562_1404518366244870_1068839021931750871_n 14370219_1404518326244874_4624117882683454684_n14370258_1408048709225169_5267031674020761221_n  14445964_1414949731868400_3251052297876599737_n 14449822_1413956538634386_5176484643052799710_n 14570284_1420900881273285_3923276123547197179_nPer aprendre a vore i entendre l’art contemporani, arrosseguem un munt d’idees preconcebudes, si una obra d’art és bonica o no, si els colors són bonics, si quedaria bé o no en una habitació… Tendim a cercar la harmonia, la gràcia o l’equilibri de les coses perquè durant molts anys l’art ha tractat
precisament de produir bellesa.
En canvi, l’art del segle XX es conforma amb la vida real i moltes vegades resulta inevitable que alguna cosa que veiem “lleig” siga l’emblema de dolent, el lleig ens fa por i ens produeix desconfiança simplement pel fet que no ho
entenem.
L’art del segle XX i XXI parla d’allò que l’art sempre s’ha preocupat. La vida, la mort, el temps, la relació de les persones amb el món que els envolta…

Treballem les emocions, la por, l’amor, la tristessa i l’alegria, qué tenim dins? com ho podem expressar?

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *